Quan neix, la gota encara no sap que d'aquí a dos segons s'esclafarà contra la pica de la cuina. Il·lusionada, llisca per l'últim revolt de la canonada i treu el cap per la desembocadura de l'aixeta. La llum dels fluorescents l'enlluerna. Se sent com la passatgera de tren que, després d'haver concentrat la mirada en un llarg túnel, surt finalment a cel obert. Encuriosida, s'atura al bec de l'aixeta. La inèrcia fa que trontolli i que, després d'un lleu balanceig, caigui al buit. Durant els primers mil·límetres d'aquesta trajectòria -iniciada amb més esperança que no pas convenciment- , l'envaeix el vertigen.
miércoles, 26 de abril de 2017
MOVING ON
It still hurts when I see you.
I still miss you sometimes.
It hits me in the middle of the night when I'm laying alone with nothing but my thoughts. It hits me in the middle of a math class when I'm working on solving an equation. It hits me anytime it wants to, but it's happening less and less.
You're happy. It's not because of me. I still wish it was, but I'm happy for you. All I want is to see you happy.
I'm happy too, most of the time. I have good friends, a good life. I'm learning I don't need you for my happiness.
I think that this is letting go. I think that this is moving on.
It feels so good.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)